El Biel Alonso i el Marc Urpí tenen 15 anys, estudien a l’Institut Andreu Nin i formen part de l’àmbit cultural de foc del Vendrell.
En què consisteix ser diable?
BA: Per poder ser diable, abans has de participar en unes tires de foc culturals, que són unes representacions religioses del bé i del mal. Els diables representem el mal i anem tirant coets pels carrers, mentre que en els del bé hi ha l’àngel i tota l’acta sacramental.
Com és la seva dinàmica?
MU: A Diables ja no hi ha assaig de foc, perquè prèviament ja has anat a Diablons i a la Víbria, tot i que sí que hi ha assaigs de versos i acta sacramental. També es queda per preparar els versos, ja que cada any són nous i mai es repeteixen. L’acta sacramental sí que cada any és el mateix, perquè és un fet històric.
Com us organitzeu?
BA: Tenim un calendari amb les sortides, perquè cada any acostumen a ser les mateixes i després et poden convidar per anar a altres pobles. També hi ha les festes més importants on sempre sortim, com la Festa Major o la Fira.
Quants grups hi ha? De quin grup formeu part?
MU: D’entitats de foc al Vendrell n’hi ha dotze, si no recordo malament, i nosaltres hem participat en els Diablons, i ara formem part de la Víbria.
Per què vau decidir ser Diables?
BA: Som Diables des de molt petits perquè els nostres pares ja eren Diables, els seus pares eren Diables, i així successivament. A més a més, el meu pare ja havia format part d’alguna Bèstia. Aleshores això ho portem una mica de família i per això hi hem participat des de ben petits.”
Quants anys fa que sou Diables?
MU: Des que vaig néixer.
BA: A veure, als Diablons vam començar als sis anys, però sempre hem seguit la colla des de molt petits.
Què és el que més us agrada de ser diables?
MU: Passar una estona tan important amb els amics, ja que dins de la colla tots ho som, i també sentir l’adrenalina.
BA: Sí, l’adrenalina de quan estàs allà, a la cercavila, passant-ho molt bé.
I el que menys?
MU: No hi ha res que no ens agradi de ser Diables, ens agrada tot.
En quines dates importants feu encesa? I quina és la vostra preferida?
BA: La nostra preferida és la Festa Major del 26 de juliol, és la més important del Vendrell, Santa Anna.
Què té d’especial la roba que porteu?
MU: “Doncs que és un tratge [sic] innocu que costa molt de cremar. A part, no és obligatori, però hi ha gent que porta un mocador. També hi ha qui va amb guants, ulleres o roba de cotó.
Algun cop heu tocat en el grup en comptes d’encendre?
BA: Sí, jo he tocat la Víbria, on participem nosaltres. És una rotació on tu primer toques el timbal, després encens la bèstia i finalment et poses a sota. És obligatori fer-ho.
MU: En canvi, als Diablons i a Diables no és obligatori tocar el timbal.
Quines sensacions teniu mentre esteu en una cercavila?
BA: Molta adrenalina i passió pel foc. T’ho passes molt bé.
MU: Molta felicitat.
Recordeu alguna anècdota?
MU: La meva primera carretilla, a la pitjor cercavila del món, però no passa res, va ser a l’Arboç amb quatre anys. Una altra anècdota així dolenta que tenim els dos és que ens va entrar una carretilla a dins del drac que portàvem, i quasi ens quedem allí. Ens vam ofegar molt fort amb el fum.
Recomanaríeu formar part dels Diables o Diablons del Vendrell? Per què?
BA: A veure, si t’agrada està bé, tot i que és una mica complicat perquè som molta gent.
MU: Hi ha una llarga llista d’espera.
BA: Sí, hi ha moltes llistes d’espera; millor que aneu al Cabrot.