La pel·lícula que ha triomfat a Netflix parla d’un futur no favorable en el qual les persones es divideixen per parelles i en diferents nivells
‘El hoyo’ és una pel·lícula llançada el 2019, original de Netflix, protagonitzada per Ivan Massagué i dirigida per Galder Gaztelu-Urrutia. Tracta sobre uns presoners que s’allotgen en cel·les disposades verticalment, una sobre l’altra amb un forat al mig que les connecta totes. A cada planta hi conviuen dues persones que se suposa que han de passar tota la seva estada al forat fent-se companyia, però és freqüent que acabin matant-se entre ells i elles per la fam.
Es pot entrar al forat de diferents maneres. Una és de forma voluntària, ja sigui per deixar algun vici com ara el tabac, començar a llegir-te un llibre o aconseguir un títol oficial; i també hi ha la possibilitat d’ingressar per saldar condemnes de presó en menys temps del que seria en una presó de veritat.
La idea i el concepte general de la pel·lícula resulta original i atraient. La trama crida l’atenció des del minut zero i t’atrapa. No tothom aconsegueix crear aquest efecte en el públic, i per tant, sense cap mena de dubte, podem afirmar que aquesta ha superat les nostres expectatives.
Si aprofundim una mica en la pel·lícula, podem percebre com el sistema que s’utilitza en aquella institució és una clara metàfora en la qual intenten fer-nos comprendre com d’injust i capitalista és el sistema de la nostra societat avui dia i ens insta a provocar un canvi per a millorar-lo. Podem observar com les persones que estan a nivells inferiors fan l’impossible per a sobreviure amb la poca cosa que els arriba per alimentar-se, mentres que les primeres plantes, no només abusen de l’aliment disposat, sinó que, a més, s’esforcen de valent per ridiculitzar els i les de sota.
Què faríem nosaltres si estéssim en la seva posició? Què passa si tens una mala ratxa i passes dos mesos o més sense menjar? Si ens toqués a dalt pensaríem en els de sota, o la paranoia ens faria oblidar els valors que ens inculquen? Realment es pot canviar la situació de desigualtat que es pateix al forat?
EL QUE INTENTEN ÉS QUE ELS JOVES FEM SERVIR EL CAP I PENSEM CONSCIENTMENT PER UN COP A LA NOSTRA VIDA
Preguntes com aquestes passaven pel nostre cap a mesura que avançaven els segons. El nostre cap bullia incansablement, ple d’incògnites i qüestions sense cap resposta clara. Avui dia, qualsevol cosa que vulguis saber pots trobar-la fàcilment cercant a la xarxa però això difícilment ho trobaràs mirant la Viquipèdia. El que intenten és que els joves fem servir el cap i pensem conscientment per un cop a la nostra vida.
El final obert de la pel·lícula ens deixa amb una sensació d’intriga molt intensa la qual ens fa plantejar quins poden ser els possibles escenaris amb els quals pot acabar aquesta trama. No tenim ni idea del que succeirà un cop la nena arribi a la planta zero ni de si això serà suficient per a impulsar una reforma del sistema que hi ha vigent.
Fet per Gisela A., Cláudia J., Ibtissam M. i Sara R.
